M'agrada l'olor del napalm els matins
Tots els matins, en alçar-me, faig el mateix ritual: mentre pose a calfar les torrades i el cafè olora per tota la casa, pose alguna òpera d'en Wagner, a ser possible a un volum prou fort com per a poder despertar al matrimoni d'amargats que viuen al pis de dalt. Després d'això, arriba el moment més gustós del dia, quan comence a llegir la premsa. Evidentment, no vaig a amagar-ho, primer de tot m'agrada llegir la premsa de dretes, per això les primeres planes que llig són les de El País i Levante - EMV, inclús alguna vegada m'atrevisc amb El periòdic de Catalunya, quan estic àvid de sensacions fortes.
És fàcil pensar que si llig aquestes coses és perquè sóc una persona sense ànima i a la qual només l'interessa fer-se amb un tros del pastís neoliberalista que a cadascú ens correspon a la nostra societat, però res més lluny d'això. En realitat, el que més m'agrada d'aquests periòdics és l'olor a napalm mediàtic que ensumen. El napalm mediàtic és un gas invisible, però molt adictiu, que traspua tota aquesta premsa: amb El País puc estar, per exemple, completament desinformat de tot allò que ocorre a l'Amèrica Llatina, on Chàvez i Evo Morales continuen sent el mateix diable en persona i pel que es veu, a Hondures han canviat fa un temps de govern. Del Levante - EMV el que més m'agrada és la propaganda institucional del govern de la Generalitat, moltes vegades dissimulada com a notícia, a vegades inclús com a portada a tres o quatre columnes. Res com trobar als periòdics esmentats una bona ració de napalm mediàtic que em faça veure les coses amb les ulleres de progressista neoliberal, al qual li senta tan bé una jaqueta de pana com una de Milano.
I ara, ja en tinc forces per a encetar el dia.
Tots els matins, en alçar-me, faig el mateix ritual: mentre pose a calfar les torrades i el cafè olora per tota la casa, pose alguna òpera d'en Wagner, a ser possible a un volum prou fort com per a poder despertar al matrimoni d'amargats que viuen al pis de dalt. Després d'això, arriba el moment més gustós del dia, quan comence a llegir la premsa. Evidentment, no vaig a amagar-ho, primer de tot m'agrada llegir la premsa de dretes, per això les primeres planes que llig són les de El País i Levante - EMV, inclús alguna vegada m'atrevisc amb El periòdic de Catalunya, quan estic àvid de sensacions fortes.
És fàcil pensar que si llig aquestes coses és perquè sóc una persona sense ànima i a la qual només l'interessa fer-se amb un tros del pastís neoliberalista que a cadascú ens correspon a la nostra societat, però res més lluny d'això. En realitat, el que més m'agrada d'aquests periòdics és l'olor a napalm mediàtic que ensumen. El napalm mediàtic és un gas invisible, però molt adictiu, que traspua tota aquesta premsa: amb El País puc estar, per exemple, completament desinformat de tot allò que ocorre a l'Amèrica Llatina, on Chàvez i Evo Morales continuen sent el mateix diable en persona i pel que es veu, a Hondures han canviat fa un temps de govern. Del Levante - EMV el que més m'agrada és la propaganda institucional del govern de la Generalitat, moltes vegades dissimulada com a notícia, a vegades inclús com a portada a tres o quatre columnes. Res com trobar als periòdics esmentats una bona ració de napalm mediàtic que em faça veure les coses amb les ulleres de progressista neoliberal, al qual li senta tan bé una jaqueta de pana com una de Milano.
I ara, ja en tinc forces per a encetar el dia.
Hui a L'Informatiu
